Siglir tar il cuntegn

Svizra Lonza conferma 250 cas da tissientadas

En l'ovra da Lonza a Visp èn tranter il 1920 ed il 1950 vegnidas tissientadas fin 250 persunas cun argient viv. Quai ha il concern da chemia speziala confermà.

Logo Lonza.
Legenda: Tenor il «Walliser Bote» han las autoritads han savì dals rapports e zuppentà quels. Keystone

Il concern da chemia speziala ha confermà che fin 250 persunas hajan patì d'ina tissientada dad argient viv. Ins na sappia dentant betg, quant fitg ch'ils lavurants sajan perquai vegnids malsauns. Ils rapports ch'ina istoricra incumbensada da Lonza ha scuvert descrivian mo singuls cas pli grevs, ha il manader dals projects per l'ambient da Lonza declerà.

Tenor la gasetta «Walliser Bote» haja il Vallais gia savì pli che 40 onns da las tissientadas. Ins haja però zuppentà il rapport.

Controllas e sustegn

Ils collavuraturs sajan vegnids controllads periodicamain ed il concern haja sustegnì els cun mesiras sco «la surdada controllada da latg» u «ch'il possessur lavava la vestgadira da lavurar» e «vacanzas supplementaras». Plinavant haja il concern da chemia speziala empruvà da reducir il contact dals lavurants cun argient viv e dad optimar ils indrizs.

Plinavant hajan ins sclerì ils cas cun las assicuranzas. Sch'ina malsogna saja vegnida renconuschida sco malsogna da lavurar, hajan ils pertutgads survegnì la renta correspundenta.

Analisas manglusas

Per la PPS dal Vallais èn las analisas tar Lonza manglusas e na bastan betg. Plinavant pretenda la partida ch’il chantun sa perstgisia tar las famiglias dals pertutgads.

Er ils Verds pretendan in studi detaglià dad in’instituziun independenta. Els sajan «schoccads» ch'il chantun haja gia savì 40 onns dals rapports. Las autoritads hajan valità il profit pli aut che la sanadad da la populaziun.

RR novitads 07:00