Siglir tar il cuntegn
cuntegn

Svizra La Posta sto far ulteriuras concessiuns

La Posta duai perder tenor la veglia dal Cussegl federal ulteriurs privilegis. Quai pertutga rabats per clients gronds sco era l’access per firmas privatas a las chaschas postalas ed a las chaschas da brevs.

Chaschas postalas ed ina chascha da brevs
Legenda: Il Cussegl federal vul avrir las chaschas postalas per privats. Keystone

Sco il Cussegl federal scriva en in rapport, è la lescha da posta ch’è en vigur dapi quatter onns sa cumprovada per la gronda part. Tuttina vul il Cussegl federal ina concurrenza pli intensiva per il martgà da brevs. Profitar duain cunzunt clients gronds. Betg en dumonda metta il Cussegl federal en ses rapport l’actual monopol da brevs fin a 50 grams.

Avantatg cun cumbinar rabats

La Posta duai perder la pussaivladad da liar clients gronds cun agid da rabats spezials. Quai impedeschia la concurrenza, stat scrit en il rapport. Il mument po la Posta dar rabats a clients gronds per products che na tutgan betg en il sectur dal monopol, sch’il client cumpra il medem mument prestaziuns ch’èn suttamessas al monopol. Questa pratica aveva l’autoritad da surveglianza PostCom crititgà fermamain gia pli baud.

Dapli access per privats

La dispita da la Posta cun firmas privatas davart l’access a las chaschas postalas duai vegnir ad ina fin. Dapi onns negozieschan las partidas, senza chattar ina schliaziun. Plinavant duain firmas privatas pudair nizzegiar las chaschas da brevs en gronds bajetgs da biros ed en grondas chasas d’abitar. En il futur duain las firmas privatas pudair surdar lur posta a la Posta, e cunter ina tariffa depona quella lura las brevs en questas chaschas. Quellas èn ozendi sulettamain accessiblas a la Posta.

RR novitads 12:00