Siglir tar il cuntegn

Header

Video
Illetrissem – anc adina in tabu
Or da Telesguard dals 23.03.2017.
laschar ir
cuntegn

Svizra Illetrissem – anc adina in tabu

En la Svizra han radund 800'000 persunas en la vegliadetgna da 16-65 onns difficultads da leger e chapir in text. Ellas na pon betg filtrar ord in text curt las infurmaziuns impurtantas, da colliar questas e da trair ordlunder las conclusiuns simplas. Ellas èn pertutgadas dal illetrissem.

Dals 800'000 carstgauns pertutgads èn 366'000 Svizras u Svizzers e 415'500 èn migrants (incl. secondos). Ils motivs per illetrissem (analfabetissem funcziunal) èn da chattar en la biografia da mintga singula persuna pertutgada sco er en il svilup social dals ultims decennis.

Leger e scriver èn process cumplexs

Chapir texts e producir texts èn abilitads autamain cumplexas. I dovra bler exercezi, blera motivaziun e perseveranza. Plaschair e segirezza da sasez entras il success, il sustegn da geniturs e magisters sco er la stima dal leger èn premissas impurtantas. Divers facturs pon dentant impedir il process d'emprender (p. ex. flaivlezzas da vesair u udir, difficultads da sa concentrar, eveniments da vita critics, ina situaziun da famiglia disfavuraivla etc.).

Las consequenzas

Bleras persunas en la Svizra èn surdumandadas cun ils blers documents scrits. Spezialmain en la vita professiunala po quai chaschunar gronds problems (i dat strusch pli plazzas nua ch'i na dovra nagin rapport da lavur pli, material è d'empustar a scrit, plans da lavur, scolaziuns etc.) Ils pertutgads na legian u scrivan betg segir avunda per pudair dumagnar quai.

Uschia vegnan las persunas pertutgadas plaunet separadas da la vita sociala, culturala, politica ed economica. Quai chaschuna er custs annuals (AI, AD, agid social) da passa ina milliarda francs (mira document en l'annexa).

Tema da tabu

Las persunas pertutgadas na ristgan perquai betg da tematisar lur fadias cun la lingua. Els provan dad evitar situaziuns nua ch'i fiss da leger u da scriver insatge. Da tschertgar agid è difficil.

Agid porschan ils curs da la societad «Leger e scriver Svizra». Ils curs vulan localisar da maniera individuala las difficultads da mintga persuna che frequenta il curs. Ils pertutgads pon uschia megliurar lur cumpetenzas linguisticas. Brigitte Fischer da S-chanf maina curs da leger e scriver a Samedan.

Durant in mez onn exerciteschan participantas e s'occupan da difficultads linguisticas. Uschia pon els rinforzar la fidanza en sasez. Tenor Brigitte Fischer po quai era gidar che persunas cun fadias da leger e scriver pon vinavant restar en il mund da lavur.

Prova da guntgir

Nadia Pavanello da S-chanf è pertutgada dal fenomen illetrissem. Ella ha fatg in emprendissadi sco vendidra ed è mamma da dus uffants. Savens haja ella empruvà da guntgir situaziuns nua ch’ella avess gì da leger u scriver insatge.

Era da chapir il cuntegn dad in text è stà fitg difficil per Nadia Pavanello. Uss, suenter il curs «leger e scriver» sa senta ella pli segira e ristga da leger e scriver. Ella sappia era nua ir per agid, sch’ella na sappia ina giada betg sco scriver in pled.

RR actualitad 07:00