La science-fiction raquintia bain da carstgauns e lur aventuras en in mund futuristic. Per che quai funcziuneschia, stoppian las istorgias, ils cudeschs ed era ils films dentant avair ina colliaziun cun la realitad da viver actuala, di Marc Atallah. Ed el sa da tge ch'el tschantscha. Il fisicher e filosof è dapi otg onns directur da la «Maison d'Ailleurs», il museum da science-fiction ad Yverdon e vala sco in dals gronds experts da quella cultura.
Ils svilups tecnologics u da la scienza, mo era ils svilups socials e politics hajan adina puspè influenzà la science-fiction. «Per exempel durant il temp da la guerra fraida cura ch’ins leva ir sin la glina. E sch’jau scriv ussa in roman ch’è situads sin la glina, ha il lectur il sentiment che quai saja tuttavia pussaivel, perquai ch’i dat grondas stentas per pudair sgular sin la glina. La tschentada sin la glina ha perquai gì cleramain in’influenza sin la science-fiction, perquai che quella sa nutrescha da quellas scuvertas scientificas e dal progress tecnologic.»
Pli baud dapli misteri
La tschentada sin la glina muntia perquai schon era ina cesura en l’istorgia da la science-fiction, declera Marc Atallah. Avant hajan ins pudì projectar tge ch’ins vuleva sin il trabant da la terra. Per exempel en il 17avel tschientaner ha il scriptur franzos Cyrano de Bergerac descrit en ses roman «Ils stadis ed imperis da la glina»: In mund utopic nua ch’ils avdants sa nutreschan d’odurs ed han nas lungs ch’els pon duvrar sco uras da sulegl.
Natiralmain ch’ins haja grazia als telescops – ch’ins ha inventà en quel temp – schon sminà che la glina na saja betg propi in lieu plain vita. «Ma i deva lura anc adina insatge sco in misteri, tge ch’ins pudess forsa scuvrir là. Avant la tschentada sin la glina han ins perquai integrà la glina en las istorgias, uschia ch’ins pudeva scuvrir quella sort da misteri, ch’i pudeva dar l’impressiun ch’i dettia là anc insatge.»
Glina sco lieu simbolic
Il pli tard cura che Neil Armstrong ha tschentà ses pe en la pulvra da la glina na saja quai betg pli stà pussaivel. En tutta cas betg pli a moda credibla. Ins saveva lura, che la glina è in lieu mort. Pli e pli fitg saja la glina perquai daventada in lieu simbolic, di Atallah.
Ed el agiunta l’exempel dal film «Iron Sky», nua che Nazis vivan davos la glina ed emprovan da conquistar la terra. Quai nagin che crai propi. Ma a moda surfatga, sco istorgia da science-fiction ironica e sco simbol per in nazissem che po puspè fitgar pe en nossa societad, funcziuneschia quai, declera il filosof.
«La glina è quel lieu bizar e fascinant, nua ch’ins po plazzar las chaussas ch’èn lunsch davent e passadas, ma ch’èn atgnamain pli datiers a nus che quai che nus crain. E sch’ins metta quellas chaussas da la vart zuppada da la glina èn ellas bain lunsch davent, e nus na vesain betg ch’ellas èn il medem mument era fitg datiers da nus. Sche quellas chaussas u ideas vegnan tuttenina enavos è quai natiralmain anc pli surprendent.»
E perquai è Marc Atallah era persvas che la glina vegn era en il futur ad avair ses plaz en las istorgias da science-fiction. Malgrà ch'ins haja scuvert bunamain tut ils misteris da noss vischin al firmament, la fascinaziun per la glina restia.
RR actualitad 12:00