Siglir tar il cuntegn
Inhalt

Ulteriur Grischun Fradaglias e tuttina memia chaud

En il «Swiss Arctic Project» duessan giuvenils vesair las consequenzas dal stgaudament dal clima al Pol dal Nord. Trais emnas passentan els sin ina bartga per scuvrir l'Arctica. Lur impressiuns duessan els surtut parter en las raits socialas.

Legende: Video A Lai sa preparan giuvens sin ina missiun en l’Arctica abspielen. Laufzeit 03:26 Minuten.
Or da Telesguard dals 09.04.2018.

«La giuventetgna duess vesair cun ils agens egls, tge consequenzas ch'il stgaudament dal clima ha». Quai è la mira centrala da Charles Michel, il manader dal «Swiss Arctic Project». En l'Arctica giaja il stgaudament dal clima tschintg giadas pli spert che tar nus – dimena il meglier lieu per perscrutar.

La mira è, che nus cuntanschain cun ils tschintg candidats sur 500'000 giuvenils sur las raits socialas.
Autur: Charles MichelIniziant dal «Swiss Arctic Project»

La stad duessan ils tschintg giuvenils passentar tranter las muntognas da glatsch, fotografar, filmar e discurrer cun scienziads al lieu. Lur resultats duessan els surtut preschentar en la rait, sin Facebook, Instagram u Twitter. Ils candidats survegnan era ina paja: Sper las bleras impressiuns pon els tegnair l'equipament e la camera, en pli survegnan els ina paja da 1'000 francs.

300 candidats potenzials

Sin la website dal project èn sa registrads dapli che 300 giuvenils. Sin lur profil preschentan els lur interess e pertge ch'els sajan ils candidats ideals. Ils 10 giuvenils che pon mobilisar u persvader la pli blera glieud, van en la proxima runda. En in casting elegia il team enturn Charles Michel ils candidats. Criteris impurtants per ils candidats èn, ch'els san lavurar en in team, ch'els san ir enturn cun las raits socialas e surtut ch'els èn mirveglius.

Charles Michel

Charles Michel
Legenda:Charles Michel

El è il manader dal «Swiss Arctic Project». Per lantschar quest project ha el schizunt vendì sia chasa e rumì sia cassa da spargn. L'idea per quel project ha el survegnì cun trair si ses quatter uffants. I na possia betg esser, che nus laschian enavos ad els in mund destruì.

Il fotograf ed um da camera ha lavurà passa 30 onns tar SRF. El ha filmà numerusas documentaziuns, rapports da lieus da crisa e films.

Er ina Grischuna è s'annunziada

Ina da las numerusas candidatas per il job da stad tut spezial è Maira Coray da Cuira. La giuvna da 19 onns visita la Scola chantunala. Mintga minuta ch'ella ha però a disposiziun passenta ella betg dadens, mabain en la natira en moviment. Saja quai sin il velo, sin ils skis da passlung, vid la sua da raiver u sin l'aissa. Ella tema dentant che las proximas generaziuns na possian betg pli giudair la natira sco quai ch'ella fetschia, sch'ils umans vivian enavant sco fin ussa.

Ella sezza emprova d'evitar il process da la midada da clima e da viver persistent. Ses geniturs hajan mussà ad ella da cumprar products cerifitgads, da spargnar electricitad ed aua u da betg cumprar mintga giada la pli nova vestgadira. Ed ella emprovia er da far attent ses conturn sin il problem e da motivar quel da viver pli persistent. En il rom dal project sperass ella lura da pudair far attent in public pli vast.

Camp da preparaziun

Per ils tschintg participants, che han dumagnà las votaziuns, èn stads dals 6 d’avrigl fin ils 9 d’avrigl ensemen a Lai en in camp da preparaziun per lur temp en l’Arctica. Quai cun instrucziuns teoreticas davart la midada da clima sco era davart la vita sin la bartga ed en l’Arctica. Vinavant han els gì in’instrucziun per lur novas cameras e differents pensums, per emprender a lavurar sco team. Enfin ch’els van sin la bartga, han els anc da sa preparar e rimnar massa infurmaziuns pertutgant la midada da clima.

RR actualitad 08:00