Siglir tar il cuntegn
cuntegn

Ulteriur Grischun «Crair ch’i na schelia betg dus onns en seria era naìv»

Quant gronds ch’ils donns da schelira èn propi tar la viticultura von Tscharner, po il viticultur e manader operativ, Johann-Baptista von Tscharner per dir en bun trais emnas. Cler è dentant che las vignas a Favugn han patì damain che quellas a Jenins.

Il viticultur Johann-Baptista von Tscharner avant ses da chasa, il chastè a La Punt / Rehanau.
Legenda: Il viticultur Johann-Baptista von Tscharner avant ses da chasa, il chastè a La Punt / Rehanau. RTR, Gion Caviezel

Ils pli gronds donns noda la viticultura von Tscharner en sias vignas a Jenins. Per part fin a 90% dals chatschs sajan schelads. Pli ensi ch’ins vegnia e meglier ch’i guardia ora cun las vits, manegia Johann-Baptista von Tscherner, il viticultur e manader operativ da la viticultura von Tscharner a Rehanau. «Cuira è in zic meglier, ed mitschà il meglier da la schelira èn Domat e Favugn, nua che mo 20% dals chatschs èn schelads.»

Dependa er da la sort

I dependia dentant betg mo dal lieu che las vignas èn, mabain era tge sort da vit ch'ins haja, declera il spezialist. Pertge tut tenor sort, chatschian ellas pli baud e sajan lura era pli sensiblas per la schelira. Uschia ha el per exempel bain savend ch’il Chardonnay è pli sensibel, stgaudà durant duas notgs en questas vignas ed ha uschia pudì spendrar bun 50% dals chatschs. Tar il «Gerwürztraminer» e tar il «Completer» ha el perencunter 90% dals chatschs ch’èn schelads, perquai ch’el n’ha betg stgaudà.

Donns effectivs n’èn betg anc clers

Con gronds ch'ils donns èn ussa dentant effectivamain en las 5,5 hectaras vignas ch’els possedan, na sa Johann-Baptista von Tscharner betg dir precis. Quai dependia in zic da l’aura dals proxims dis ed emnas e quants dals chatschs secundars che sajan schelads. Definitiv quinta el da pudair dir quai en bun trais emnas. A Jenins, nua ch’els possedan bun 1 hectara, è el dentant gia ussa persvas d’avair pers almain 40%.

Fin 200’000 CHF sperdita

Tut en tut quinta el cun ina sperdita tranter 100’000 e 200’000 francs quest onn pervia da la schelira – quai tar ina svieuta annuala d’in tras l’auter 700'000 francs.

In’assicuranza cunter la schelira n’ha el betg fatg. Quella saja era memia chara. Tge ch’el vegnia a far encunter ch’i na dettia betg puspè l’onn proxim uschè gronds donns, na sa Johann-Baptista von Tscharner betg anc dir. «L’emprim ston ins analisar tge ch’è schabegià quest onn, tgi ch’ha fatg tge, e tge ch’ha nizzegià il meglier avant che dir, tge far meglier l’onn proxim.»

Laschar il chatsch supplementar

In’autra varianta saja da laschar star il chatsch supplementar che saja sparì ils ultims onns perquai ch’i n’haja betg pli schelà. E quest onn sajan ins stà in zic naìv cun crair ch’i na schelia betg dus onns en seria.

Mirar ussa da survegnir dapli terren a Favugn nua ch'ils donns èn stads massiv pli pitschens che a Janins na saja dentant nagin'opziun. Da principi saja quai gea dapertut bun da cultivar vignas. Il problem saja plitost d'insumma survegnir nov terren respectiv d'anc pudair cumprar novas vignas en il Grischun.

RR actualitad 07:00