Siglir tar il cuntegn
cuntegn

Grischun Germania vul surdar fugitivs criminals a stadis terzs

La regenza tudestga vul trametter enavos fugitivs ch'han fatg delicts en stadis terzs, sch'in return en ils pajais d'origin n'è betg pussaivel. Fugitivs ch'han fatg delicts surdess la Germania uschia als pajais, nua ch'els èn entrads en l'Uniun europeica.

Siluettas da fugitivs che spetgan en ina tenda a Berlin.
Legenda: Blers fugitivs bandunan la Germania, perquei ch'els vesan pitschnas schanzas da survegnir asil. Keystone

Els sajan en tractativas cun la Tirchia ed ulteriurs pajais che pudessan surpigliar fugitivs criminals, ha ditg il responsabel per fugitivs en la regenza tudestga Peter Altmaier a la gasetta «Bild am Sonntag».

Per realisar questa finamira duain tranter auter ils chastis per ina repatriaziun vegnir sbassads. Quai vul dir: en futur vegnissan delicts chastiads pli rigurus. Uschia pudessan fugitivs delinquents vegnir tramess enavos pli spert che fin qua.

Stuair bandunar il pajais senza dretg da restar

Tenor indicaziuns d’Altmaier han il 2016 radund 50’000 fugitivs bandunà la Germania; u voluntariamain u tras repatriament.

Ina da las raschuns per quai fatg è, che blers fugitivs na vesan nagina schanza da survegnir asil en Germania. Tgi che n’haja nagin dretg da restar, stoppia bainbaud puspè bandunar il pajais, ha ditg Altmaier. Era constatescha el per ils davos mais ina ferma sminuziun da fugitivs ch’arrivan sur la Tirchia u sur il Balcan.

RR novitads 09:00