Las scolinas: Dal pertgirar al promover

Pli baud era la scolina il lieu per simplamain pertgirar 50 u dapli uffants, oz po la mussadra s’occupar da mintga singul uffant e preparar el sin la vita en scola.

Scolarets e las duas mussadras.

Legenda da maletgs: Tipica fotografia da scolina. Scolarets da la scolina a Rueras l'onn 2010. RTR

Gia l’onn 1780 scriva Johann Heinrich Pestalozzi davart ina chasa per uffants basegnus, nua ch’ils uffants duajan vegnir scolads tenor lur vegliadetgna. Suenter la revoluziun industriala vegnivan dunnas clamadas a la lavur, uschia vegnivan negligids surtut uffants en citads grondas.

Genevra sco piunier

L’emprima sort scolina en l’Europa hai dà l’onn 1826 a Genevra. Quatter onns pli tard hai era dà ina a Turitg e pli tard lura en l’entira Svizra. Ils uffants vegnivan plitost pertgirads e betg educads tenor lur basegns.

Bab e mamma da la scolina moderna

Il bab da la scolina è stà il tudestg Friedrich Wilhelm August Fröbel. L’onn 1840 ha el fundà l’emprim «Kindergarten», curtin d’uffants perquai che mintga uffant duai vegnir cultivà sco ina planta. La mamma da la scolina moderna è la taliana Maria Montessori. En sia «Casa dei Bambini», fundà 1907 a San Lorenzo, stattan ils uffants en il center. Mintga uffant duai emprender tenor ses agen ritmus, tenor sia atgna metoda.

Scolinas en Svizra ed en il Grischun

Mez dal 19avel tschientaner devì gia 127 scolinas en Svizra. Ina da las emprimas scolinas en Surselva è quella da Mustér. Quella è vegnida fundada il 1922 perquai che las mammas gievan a lavurar en l'hotellaria u en la stampa.

«  Ils uffants eran pli pulits, faschevan obedientscha. »

Florentina Camartin
mussadra ed inspectura da scolina

Scolinas ozendi

Dapi l’onn 1983 èn las vischnancas grischunas obligadas da porscher ina scolina, ils uffants n’èn dentant betg obligads da frequentar quella. Las mussadras da scolina grischunas vegnan scoladas dapi il 1947.

Las entschattas

En las emprimas scolinas grischunas, ils onns 30, 40, 50, mirava ina mussadra da 50 u dapli uffants, persula. Uschia stuevan ils uffants far termagls ruassaivlamain, cun tscheps, curals, ordadora. E sche la scolina gieva a spass, lura sa tegnivan ils uffants vi dad ina suga.

Gronda midada

Cun la scolaziun da las mussadras l’onn 1947 hai dà la gronda midada. Ussa mirava la mussadra che mintg'uffant survegnia quai ch’el duvrava. Oz na ston ils uffants betg pli emprender versets u co ch'ins lava ils mauns, oz dastgan els far termagls, leger cudeschs, far musica, dentant emprendan els era da sa concentrar e da star ruassaivel in mument.

RTR Actualitad 11:00