Siglir tar il cuntegn

Chantun La dretga vegn pli ferma en il Grischun

En vista a las elecziuns naziunalas gudognan PLD e PPS vuschs en il Grischun. Quai mussa ina retschertga represchentativa.

Legende: Video La dretga vegn pli ferma en il Grischun abspielen. Laufzeit 2:09 Minuten.
Or da Telesguard dals 28.08.2015.

En il Grischun sa mussan las medemas tendenzas sco en l'entira Svizra en vista a las elecziuns naziunalas: La dretga daventa levet pli ferma, la sanestra è stabila ed il center politic perda vuschs. Quai mussa ina retschertga represchentativa che l'institut Demoscope ha fatg sin incumbensa dad RTR, la Südostschweiz ed il schurnal regiunal da radio SRF.

Jau sun surprais quants giuvens che vulan eleger PPS.
Autur: Werner ReimannInstitut Demoscope

PPS vinavant a la testa

La pli ferma partida en il Grischun resta la PPS cun 26.9%. Cumpareglià cun l'onn 2011 crescha ella perfin levet. Quai saja tranter auter d'engraziar a la giuventetgna, declera Werner Reimann da l'institut Demoscope: In terz dals giuvens tranter 18 e 34 onns hajan l'intenziun da vuschar per la PPS ils 18 d'october.

Era la PLD crescha tenor la retschertga da Demoscope e vegn sin 14.3%. Ils liberals fan surtut vuschs tar ils umens - saja quai giuvens u vegls.

PS fa puncts tar las dunnas

Betg dapli e betg damain vuschs paran ils socialdemocratics da cuntanscher (15.8%). La PS è dentant la suletta partida grischuna che survegn marcantamain dapli vuschs da dunnas che dad umens: 20% da las dunnas veglian eleger la PS, ha Werner Reimann retschertgà.

Procentualmain perda la PBD las pli bleras vuschs.
Autur: Werner ReimannInstitut Demoscope

Il center politic patescha

La PBD resta bain segund ferma partida en il Grischun, cumpareglià cun l'onn 2011 perda ella dentant vuschs e vegn anc sin 17.1%. La PCD resta ina bastiun en la Surselva - guardà sur l'entir chantun perda ella dentant ina plazza en la rangaziun ed è cun 14.3% la quart-ferma partida en il Grischun. Ch'ils Verd-liberals daventan pli flaivels n'è per Werner Reimann da l'institut Demoscope nagina surpraisa (5.7%). El è dentant surprais che la partida verd-liberala na survegn betg dapli vuschs da La Verda che na fa quest onn betg part a las elecziuns naziunalas.

Tgi fa la cursa?

Per ils verd-liberals pudess quai vegnir stretg da defender il sez da cusseglier naziunal Josias Gasser. Entras la colliaziun da glistas da las partidas dal center (PBD, PCD e PLD) èsi bun pussaivel ch'i grategia a la PLD da conquistar quest sez e dad uschia puspè esser represchentada en la chombra gronda.

La retschertga mussa dentant era che bunamain 40% da las persunas dumandadas n'han anc betg decis a tgi dar la vusch u ch'ellas na vulan anc betg tradir quai. «I vegn en scadin cas anc interessant», resumescha Werner Reimann da l'institut Demoscope.

Limitar il temp d'uffizi da parlamentaris

Parlamentaris federals duain chalar suenter 12 onns en uffizi, quai è l'avis d'ina maioritad da votantas e votants en il Grischun.

Sin la dumonda «Quant ditg duai in parlamentari grischun pudair restar en il cussegl naziunal u cussegl dals chantuns» ha ina gronda part respundì cun 9 enfin 12 onns. Quai mussa ina retschertga represchentativa che l'institut Demoscope ha fatg sin incumbensa dad RTR, la Südostschweiz ed il schurnal regiunal da radio SRF.

30% da las persunas dumandadas vulessan ch'ils parlamentaris grischuns stuessan chalar il pli tard suenter 12 onns, quai correspunda a 3 legislaturas. 21% giavischan suenter 5 enfin 8 onns ina midada e 12% fissan per limitar il temp
d'uffizi sin 4 onns.

Vegliadetgna minimala per il parlament.
Legenda: Vegliadetgna minimala per il parlament. RTR

Cun 18 onns gia en il parlament a Berna

Era giuvnas e giuvens pon represchentar il Grischun en il cussegl naziunal u il cussegl dals chantuns e quai gia a partir da 18 onns. Da quest avis èn 36% tenor la retschertga da Demoscope. Surtut la giuventetgna na vul naginas limitaziuns da vegliadetgna. In quart da las persunas sur 55 onns avess dentant pli gugent represchentants pli vegls che 30 onns.

Vegliadetgna maximala.
Legenda: Vegliadetgna maximala. RTR

Terminar la carriera cun la pensiun

In parlamentari grischun duai esser maximalmain 65 onns, manegian passa la mesadad (52%) dals dumandads. Bunamain in quart è dentant da l'avis che la vegliadetgna maximala per parlamentaris federals duai esser 70 onns.

La retschertga

Per la retschertga represchentativa ha l'institut Demoscope dumandà 1200 persunas en il Grischun e quai dals 10 enfin ils 20 d'avust 2015. Per las cifras numnadas èsi dentant da far quint cun in sbagl da prova da +/- 3.6%.

La retschertga

Per la retschertga represchentativa ha l'institut Demoscope dumandà 1200 persunas en il Grischun e quai dals 10 enfin ils 20 d'avust 2015. Per las cifras numnadas èsi da far quint cun in sbagl da prova da +/- 2.8%.