Siglir tar il cuntegn

Header

video
La biodiversitad sin l'alp da Salouf
Or da RTR Social dals 22.09.2020.
laschar ir
cuntegn

Controllas da biodiversitad Il Plantahof è cuntent cun las emprimas 100 alps controlladas

Flurs, feleschs e chaglias – per biodiversitad sin las alps datti dapi sis onns sustegn da la Confederaziun. 90% da las alps Grischunas retiran quels daners. Las emprimmas controllas hai dentant pir dà questa stad.

Arnica, chardunet d'argient u il targnol: trais da las plantas ch'èn sin la glista da la Confederaziun. Sch'ins chatta ad alp sis da las plantas da quella glista datiers ina da l'autra, vala la surfatscha sco biodiversa.

Contribuziuns per mantegnair la biodiversitad

Textbox aufklappenTextbox zuklappen

Cun l'uschenumnada «Politica agrara 2014-2017» ha la Confederaziun introducì contribuziuns per surfatschas biodiversas sin las alps. Las surfatschas ston ademplir tscherts criteris, tranter auter:

  • sin las surfatschas stoi avair regularmain almain sis differentas sorts da plantas e fluras or d'ina glista da l'Uffizi federal d'agricultura. Las plantas ston tuttas esser en in radius da trais meters.
  • per las alps dal nord vala in cunfin d'autezza da 2'200 m. s. m., per las alps centralas 2'400 m. s. m. e per las alps dal sid 2'300 m. s. m. – pli ad aut na datti naginas contribuziuns
  • l'alp s'oblighescha da tgirar durant almain otg onns la qualitad da las surfatschas biodiversas
  • igl è previs che mintga surfatscha vegn cartografada per survista e controlla e ch'i dat in rapport cun mesiras e cussegls co promover la qualitad da la cuntrada
  • la cotribuziun munta a 150 francs per hectara surfatscha biodiversa ed a partir dal 2017 fin a 300 francs per animal chargià tenor occupaziun normala

Dapi l'onn 2014 datti quellas contribuziuns. En il Grischun dumondan 880 da total 950 alps che survegnan contribuziuns per surfatschas biodiversas. Il reglement da la Confederaziun prevesa che questas surfatschas vegnan controlladas mintga otg onns. Quest onn ha il chantun Grischun fatg las emprimas controllas.

Durant ina controlla va in expert tras l'alp e tschertga plantas. Sche la qualitad, pia la biodiversitad (almain sis differentas sorts da flurs tenor glista uffiziala) è mantegnida datti vinavant tuttina blers daners. È l'alp vegnida cultivada uschè bain ch'i ha dà novas surfatschas da qualitad biodiversas, datti dapli daners. Cas cuntrari pli pauc.

Alp da Salouf

Ina da las alps grondas che survegn ils daners è la societad d'alp da Salouf. 10 commembers mettan var 450 animals durant la stad sur Salouf. Per bunamain la mesadad dals 1'000 hectaras survegnan els supplements finanzials. Tenor il president da la societad, Andri Baltermia, han els var 50 uras da lavur mintg'onn per la biodiversitad. Quai cumpiglia da metter ils animals sin il dretg pastg, metter saivs u tagliar or chagliom.

Bilantscha suenter 100 alps

La stad 2020 han tschintg experts dal Plantahof controllà per l'emprima giada 100 da las var 880 alps che retiran contribuziuns. La bilantscha è tenor il controllader Batist Spinatsch positiva:

  • 80 alps han mantegnì la biodiversitad uschia sco quai ch'ella è vegnida cartografada
  • sin 15 alps datti dapli surfatscha biodiversa e cun quai er dapli daners
  • 5 alps survegnan pli pauc subvenziuns per lur surfatschas

Tar las tschintg alps che survegnan pli pauc daners èsi però da dir ch'i na dat betg exnum pli paucas plantas. Raschun è tenor Batist Spinatsch, controllader e manader da la cussegliaziun al Plantahof, ubain ch'ins ha midà la cultivaziun ed uschia il perimeter da l'alp u che la surfatscha cartografada avant sis onns na correspunda betg a l'actuala.

Sfidas per las alps

Co che las alps investeschan il sustegn finanzial per la biodiversitad, saja fitg different, manegia Batist Spinatsch. Clera saja dentant: per mantegnair ina surfatscha biodiversa dat lavur. Ina sfida saja, ch'ils purs mettan adina pli paucs animals ad alp – pia exact quels animals che magliassan quellas chaglias che stgatschan las autras plantas. Uschia creschia er en dapli pastg. Quai ch'ils animals na fan betg, ston ils umans surprender.

Vinavant èn era las societads pli pitschnas. Sco exempel numna l'expert dal Plantahof l'Alp da Salouf. Pli baud sajan stadas anc 40 persunas en quella societad. Uss sajan quai anc 10, che ston far quella lavur.

«Missiun B» – per dapli biodiversitad

«Missiun B» – per dapli biodiversitad

RTR actualitad 11:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga