Siglir tar il cuntegn

Header

Video
Opener Missiun B
Or da RTR dals 05.07.2019.
abspielen
cuntegn

Missiun B «Missiun B» – il project

Bleras spezias da fluras e d'animals èn periclitadas. La raschun principala è che lur spazis da viver natirals sa reduceschan adina pli fitg. Ensemen cun vus rimnain nus perquai surfatscha biodiversa per dar enavos a la natira. Qua chattais tut davart il project e co Vus pudais sa participar.

Tge è «Missiun B»?

L'acziun «Missiun B» è la resposta a la diminuziun cuntinuada da la biodiversitad. Il plan B per la natira. Mintga secunda vegn surbajegiada en Svizra ina surfatscha verda da 0.7 meters quadrat. Ils insects moran ed ils utschels svaneschan pli e pli.

Video
L'uman e la biodiversitad
Or da Minisguard dals 23.03.2019.
abspielen

La finamira dal project cuminaivel da RTR, RSI, RTS e SRF è da promover a moda durabla la biodiversitad en Svizra. Il proxim in onn e mez vulain nus reacquistar – ensemen cun Vus – tantas surfatschas biodiversas sco pussaivel per porscher in dachasa a las tgirallas, als utschels, als avieuls selvadis, als luschards ed als erizuns.

Uschia pudais vus far part da la «Missiun B»

Mintgina e mintgin po sa participar a la «Missiun B». Famiglias, cuminanzas d'abitar, persunas singulas, vischnancas, uniuns, firmas u scolas. En in curtin, sin in tetg plat u davant ina fanestra. Ma attenziun! La cundiziun è da cultivar plantas indigenas, pertge che mo quellas porschan a nossa fauna locala in spazi da viver e nutriment optimal.

Ma tge plantas èn indigenas?

E tge spezias creschan insumma sin mes balcun, en mes curtin u sin mes tetg plat? Respostas dat la plattafurma da l'uniun «Floretia», il link avra en ina nova fanestra. Sviluppada aposta per la «Missiun B», infurmescha ella davart las plantas indigenas e davart las cundiziuns che quellas dovran per crescher bain.

Gidai era vus a crear ina rait colurada da flurs, chaglioms e plantas indigenas che s'extenda sur l'entira Svizra. Quai po esser in vasch da flurs sin il balcun, in chantun en curtin ch'ins lascha crescher, in prà da flurs empè d'in pastget englais u chaglioms indigens empè da tujas e d'arbajas-tscharescha.

Registrar la surfatscha

Avais vus creà spazi per la natira, semnà flurs selvadias indigenas, fatg in mantun da roma e laschà el per terra, emplunà crappa u schizunt realisà in puz? Alura registrai qua, il link avra en ina nova fanestra a partir dals 18 da mars il dumber da meters quadrat da vossa surfatscha natirala concepida da nov e persequitai co che naschan dapertut en Svizra novs spazis da viver per las plantas ed ils animals indigens.

Video
Missiun B - Co registrar la surfatscha biodiversa?
Or da RTR Social dals 16.05.2019.
abspielen

Registrar sco surfatscha nova u existenta?

Sco nova surfatscha biodiversa valan talas ch'èn vegnidas creadas nov a partir dal 2019 (sin la charta en colur verda). Vus pudais però er inditgar surfatschas da gronda valur per la biodiversitad ch'existan gia. Era quellas cumparan sin la charta sut missiunb.ch (en colur melna).

Tge è la biodiversitad?

La biodiversitad è la varietad da la vita. Ella è sa sviluppada sur milliardas onns e cumpiglia tut las spezias da plantas e d'animals sco er ils ecosistems. La biodiversitad è per nus existenziala – pertge ch'ella procura per aua schubra, nutriment, oxigen, substanzas activas medicinalas e porscha a nus spazi da recreaziun.

Video
Tge è biodiversitad?
Or da Minisguard dals 23.03.2019.
abspielen

Perditas dramaticas

La varietad da las spezias è periclitada. Il motiv principal per la spariziun da spezias sin l'entir mund è la perdita da spazis da viver ecologics. La Svizra fitg surbajegiada è particularmain pertutgada en cumparegliaziun internaziunala. Var 40 pertschient da tut las spezias da mammals e d'utschels che vegnan avant qua en la natira valan sco periclitads, tar ils reptils èsi schizunt 75 pertschient. E bunamain mintga terza planta da flur figurescha en il fratemp sin la glista cotschna da las spezias periclitadas.

grafica da la Svizra che mussa las spezias d'animals e quantas ch'èn sin la glista cotschna
Legenda: La Svizra sco pajais fitg surbajegià è particularmain pertutgada en cumparegliaziun internaziunala dal fatg che pli e pli bleras spezias èn periclitadas u svaneschan. SRF

Relevanza

Il Cussegl federal ha lantschà il 2017 la strategia naziunala «Biodiversitad Svizra», il link avra en ina nova fanestra. La finamira principala da quest plan d'acziun è da mantegnair a lunga vista la biodiversitad e sias prestaziuns a favur da l'ecosistem.

Per cuntanscher questa finamira sto dentant capitar anc bler. Era sin plaun internaziunal è il problem renconuschì. 193 stadis han suttascrit la convenziun da l'ONU davart la diversitad biologica. En quella appelleschan las Naziuns unidas a la publicitad mundiala da s'engaschar per la diversitad biologica.

Tgi sustegna la «Missiun B»?

«Missiun B – per dapli biodiversitad» è in project cuminaivel da RTR, RSI, RTS e SRF. Differentas organisaziuns sustegnan la «Missiun B». Ellas partan nossa finamira cuminaivla: crear tants meters quadrats surfatschas ecologicas sco pussaivel per las plantas indigenas, ils insects, ils utschels ed auters animals.

Floretia

Per sustegnair la «Missiun B» da RTR, RSI, RTS e SRF han ins fundà l'uniun «Floretia». Quella metta a disposiziun in logo per las plantas selvadias indigenas regiunalas. Sin sia plattafurma online, il link avra en ina nova fanestra fa ella propostas concretas per plantas e sems indigens regiunals ed infurmescha en tge lieus en Svizra che quels creschan bain.

Nature Challenge

Sin sia pagina-web naturechallenge.swiss documentescha l'Uniun Festival da la natira projects exemplarics da la «Missiun B». Qua pudais vus chargiar si infurmaziuns e maletgs da l'atgna surfatscha ecologica e laschar valitar ella d'ina giuria d'experts. Las realisadras ed ils realisaders da naturechallenge.swiss, il link avra en ina nova fanestra publitgeschan voss inputs e maletgs sin Facebook ed Instagram. En in register separà pon purschiders regiunals ed uniuns regiunalas sa registrar sco partenaris da contact locals per dumondas en connex cun la biodiversitad.

RR actualitad 11:00