Siglir tar il cuntegn
Inhalt

Acziun da stad Laax e Falera pelegrineschan tar frà Clau da Flia

La Svizra festivescha quest onn l’anniversari da 600 onns frà Clau da Flia. En quest connex han las plaivs catolicas da Laax e Falera organisà in pelegrinadi tar quest sontg.

Oraziun e gigina

Clau da Flia (1417 – 1487) è naschì a Flüeli-Ranft en Sursilvania. El è stà pur, schuldà (uffizier en la guerra veglia da Turitg) ed era engaschà en la politica locala. Cura ch’el ha gì 50 onns ha el midà radicalmain sia vita. Cun il consentiment da sia dunna Dorothea Wyss ha Clau da Flia bandunà ella e ses 10 uffants ed è sa rendì sco eremit e mistic en la chavorgia da Ranft. Là fa el uraziun e gigina ils ultims 20 onns da sia vita; ed el ha era visiuns.

Intermediatur en in conflict svizzer

Durant ses temp sco eremit ha el cusseglià blera glieud, ed el ha era intermedià 1481 en il conflict tranter ils confederads (Stanser Verkommnis – Dieta da Stans). Suenter sia mort èsi vegnì ditg, ch’el haja cusseglià las partidas cun las maximas neutral-politicas: «Mischt Euch nicht in fremde Händel!» e “Macht den Zaun nicht zu weit!». Pervia da ses engaschi per la pasch vala el era sco patrun da la Svizra.

Miracla da Waldenburg

Tenor la «miracla da Waldenburg» ha frà Clau pertgirà la Svizra durant la Secunda guerra mundiala. Las autoritads svizras temevan che l’armada tudestga veglia attatgar la Svizra ils 13 da matg 1940 (curt suenter che la Germania aveva lantschà l’offensiva encunter la Frantscha). Sur il lieu da Waldenburg cumpara in maun grond che traglischa al firmament. Per ils umans è quai stà il maun protegint dal patrun da noss pajais. 1947 ha papa Pius XII declerà el sontg.

Passa 200 baselgias e chapluttas èn deditgadas a frà Clau da Flia.


Ord l'archiv:

RR actualitad 07:00