Virgin islands

Avant 100 onns han ils Stadis Uni da l'America cumprà ina gruppa da las Inslas Virginas - per tudestg Jungferninseln - dals Danais. Dentant anc avant ils Danais han ils Virgin Islands gì ina massa possessurs.

Il port da St. Thomas, ina insla da las Inslas Virginas dals Stadis Uni da l'America
Legenda da maletgs: Il port da St. Thomas, ina insla da las Inslas Virginas dals Stadis Uni da l'America keystone

I dat Virgin Islands da la Gronda Britannia, da la Spagna ed er dals Stadis Uni da l'America. Lez han cumprà sia gruppa da inslas dals Danais avant 100 onns perquai ch'els han duvrà ina basa marina. Tar lur gruppa d'inslas s'audan las trais inslas principalas Saint Croix, Sains John e Saint Thomas. 

Conquista las inslas ha dentant Christoph Kolumbus l'onn 1493. El è stà sco emprim a Saint Croix. Kolumbus ha lura er battegià las Inslas Virginas - tenor ina legenda da Sontga Ursula che è ida cun 11 000 dunschalas sin pelegrinadi a Roma ed è vegnida mazzada dals Huns.

Suenter Kolumbus èn las inslas americanas stadas en il possess da l'Engalterra, dall' Ollanda, da la Spagna, da la Frantscha, lura da Malta e lura puspè da la Frantscha, suenter dals Danais e sco ultim dals Stadis Uni.

Oz viva anc circa 109 000 abitants sin las Inslas Virginas americanas.

Autur/a: RTR/sb