Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Cabels, antennas e protestas
Or da Marella dals 19.01.2020.
laschar ir. Durada: 36:02 minutas.
cuntegn

Cabels, antennas e protestas Co statti en Grischun cun l'internet svelt?

Internet svelt saja ozendi «infrastructura da basa», quai di almain il cusseglier guvernativ Marcus Caduff. En quel punct sto il chantun Grischun dentant anc far bler.

Areguard internet svelt discurran ins surtut davart duas tecnicas relevantas: bindels ultralads e 5G. Omaduas variantas porschan sveltezzas a partir da 100 megabits per secunda. I va dentant er bler pli svelt.

Megabits per secunda?

Textbox aufklappenTextbox zuklappen

Cun ina sveltezza da 100 MBit/s pon ins chargiar giu in film da 90 minutas en var 40 secundas. Ina fotografia u in document va entaifer batterdegl.

Tge è in «megabit»?

Las datas sur l'internet na vegnan betg tramessas al toc. Per exempel vegn in document tramess en pitschnas parts, en uschenumnads bits (englais per «part» u «toc»).

In megabit correspunda ad in milliun bits. Ina colliaziun da 100 megabits per secunda vul dir: En ina secunda vegnan tramessas 10'000'000 parts da l'internet fin al handy u il computer. Tut quellas parts metta il computer u il handy puspè ensemen ad ina fotografia u in document.

Bit ≠ Byte

La grondezza d'ina data vegn inditgada en bytes, kilobytes megabytes e gigabytes. In byte correspunda ad otg bits.

Bindel ultralad: L'idea

Bindel ultralad signifitga ina sveltezza da sur 100 mbits per secunda. Dentant fissan anc bler pli sveltas colliaziuns pussiblas cun quests cabels. Per il solit dovran ins perquai fibra da vaider («Glasfaser-Kabel»). En Grischun datti dapi l'onn 2018 in concept chantunal, il link avra en ina nova fanestra per quests bindels.

video
Tge stat en il concept da la Regenza?
Or da RTR dals 03.01.2020.
laschar ir

Resumà curt

  • Il chantun duess metter a disposiziun bunas cundiziuns da basa.
  • Las regiuns duain decider, tge lieus ch'ellas vulan colliar.
  • In team chantunal gida tar la coordinaziun cun ils purschiders.
  • Ils purschiders (Swisscom, UPC, ed auters) mettan finalmain ils cabels. Il chantun Grischun po surprender fin 50% dals custs.

Tge è avant maun?

Tenor il concept duess il Grischun avair «in plaz a la testa en il congual Svizzer». Per il mument è quai dentant plitost ina visiun.

Per il mument essan nus – gist quai che pertutga la sveltezza da sur 100 mbits/s – propi a la cua da la Svizra.
Autur: Jon ErniPart dal team chantunal e co-iniziant da Mia Engiadina
Jon Erni.
Legenda: Jon Erni L'um da Scuol è surtut enconuschent sco co-iniziant da «Mia Engiadina» – in project per promover la digitalisaziun en Engiadina. El ha dentant er lavurà vi dal concept chantunal. L'avrigl 2019 ha la regenza numnà ina da sias fatschentas sco team chantunal per il bindel ultralad. RTR, Flurin Clalüna

La rait da bindels ultralads pon ins congualar cun la rait da vias. I dat vias chantunalas che mainan en las regiuns. Da quellas vias mainan las vias lateralas en ils vitgs ed en las chasas. La «via da datas chantunala» è per gronda part avant maun. Quellas lingias tutgan per part al chantun, per part a fatschentas privatas sco Repower u la Viafier Retica. L'idea è, che quels mettan a disposiziun lur lingias. Uschia na dovran ins betg dapertut novas lingias.

Pli periferic, pli paucas lingias – per regla

Tar las «lingias lateralas» datti per il mument grondas differenzas tranter las regiuns u perfin tranter ils vitgs. Las regiuns Val dal Rain, Landquart e Cuira e ses conturns èn gia colliadas fitg bain. Er l'Engiadina ha cun «Mia Engiadina» promovì là las lingias. Las regiuns cun pli grond basegn sajan, tenor Jon Erni, dentant las pli activas.

Regiuns sco la Surselva u la regiun Viamala èn fitg activas, cunquai ch'il basegn è là grond.
Autur: Jon ErniPart dal team chantunal

Quellas regiuns hajan gia inoltrà in concept per lur regiun. Fin ch'il Grischun porscha dapertut ina buna infrastructura, vegni anc a durar in temp. La prognosa da Jon Erni:

5G – La tschintgavla generaziun mobila

En Grischun datti dapli antennas da 5G che quai ch'ins pensa. Per il mument chattan ins en Grischun passa 100 antennas cumpatiblas cun 5G. Per gronda part èn quai antennas da 3G u 4G, ch'ins ha fabritgà or.

Remartgas tar la carta

Textbox aufklappenTextbox zuklappen

Questa carta mussa tut las antennas che san emetter 5G en Grischun (stand 06.01.2020). Las datas vegnan da l'Uffizi federal per communicaziun, il link avra en ina nova fanestra. Il lieu effectiv da las antennas pudess variar levamain.

La mira da la Swisscom è stada, da porscher fin la fin dal 2019 a 90% dals Svizzers 5G. Sco quai che quels han communitgà curt avant il Nadal 2019, saja quai er gartegià. Protestas en differentas vischnancas u perfin moratoris chantunals hajan dentant franà il progress.

Protestas en Grischun hai dà per exempel en la Tumleastga, a Ftan, a Valbella u er a Rueun.

video
Antenna da 5G: Swisscom vul – Rueun na vul betg
Or da Telesguard dals 20.08.2019.
laschar ir

Las cumpetenzas davart 5G, per exempel puncto sanadad, èn per gronda part tar la Confederaziun. Ils moratoris chantunals sajan perquai illegals. Quai ha ditg in represchentant da l'Uffizi federal d'ambient la fin da november en connex cun in nov rapport davart 5G. Sch'i va per dumondas da construcziun sin l'agen territori pon las vischnancas dentant decider sezzas. Plinavant pon ellas er agir puncto protecziun da monuments e maletg dal lieu.

Rapport d'experts dischillusiunant

Il rapport davart 5G ha l'Uffizi federal per l'ambient laschà far. Ina gruppa d'experts avess tranter auter stuì dar scleriment tge consequenzas che las radiaziuns da 5G han sin la sanadad. Il rapport è vegnì a la conclusiun che la radiaziun cun las limitas actualas n'è betg nuschaivla. Davart in auzament da la limita n'èn ils experts dentant betg da la medema opiniun.

En il rapport fan ils experts er intginas propostas, co cuntinuar cun la rait da 5G. Els n'èn dentant betg sa cunvegnids ad ina varianta preferida.

Las propostas dal rapport d'experts

Textbox aufklappenTextbox zuklappen
Las propostas dal rapport d'experts
Legenda:Ina antenna da 5G a Cuira.RTR, Flurin Clalüna
  1. Cun auzar la limita fissi pussibel da porscher entaifer paucs onns en tut la Svizra l'access a 5G. Perquai duvrassi «be» in pèr milli antennas dapli. Quai fiss realisabel entaifer 10 fin 20 onns.
  2. Sch'ins n'auza betg la limita stuessan ins construir passa 26'000 antennas. Quai custass dapli e durass pli ditg.
  3. Mantegnair la limita actuala, dentant auzar las cundiziuns per antennas pitschnas ed indrizs adaptivs. Questa varianta duvrass dentant 46'000 novs lieus d'antennas e custass er in toc dapli.
  4. Differenziar tranter dador e dadens. Dador pudessan ins sbassar la limita da radiaziun actuala. Dadens vegnissan en acziun indrizs pli pitschens e colliaziuns da rait fixa.

Co i va vinavant, duess decider il Departament federal per ambient, traffic, energia e communicaziun (UVEK).

Internet svelt: «Il luxus necessari»

Lavurar senza internet svelt: Per Flurin Capaul da Laax fiss quai ina gronda sifda.

Cun quai ch'il biro è dependent d'ina buna colliaziun, han els dumandà la Swisscom da metter ina lingia per els. Spetgar che la Swisscom extenda sez sia rait, avess durà memia ditg. Per var 6'000 francs ha l'offerent laschà metter quella. Ultra da quai pajan ils inschigners Cavigelli mintg'onn var 2'500 francs per l'abunament da l'internet.

«5G pudess gidar cunter la depopulaziun»

Questa frasa ha il manader dal Departament d'economia publica e fatgs socials Marcus Caduff ditg envers la «Sonntags Zeitung». Tge ch'el ha manegià cun quai declera el en l'intervista:

Puncto 5G è Caduff dentant er da l'avis ch'ins pudess meglierar inqual chaussa. Ad el disturba la moda e maniera, co ch'ils purschiders realiseschan la nova tecnologia. Els mettian la populaziun simplamain avant fatgs, senza infurmar ella.

Els na mussan betg grond sensori cun simplamain ir sin clutgers ed en scolas.
Autur: Marcus CaduffCusseglier guvernativ

Davart da la Swisscom hai num, ch'els emprovian da chattar il contact cun la populaziun. A Valbella, Ftan u Rueun, nua ch'igl ha dà protests, hajan els empruvà da preschentar lur vart. Ed er davart Sunrise hai num: «Nus vulain vegnir en contact cun la populaziun».

E per finir anc quest

La pli veglia contribuziun davart l'internet che RTR ha en l'archiv datescha dals 12 da december 1995. Quella giada ha il Telesguard rapportà davart in café d'internet ch'ha avert las portas a Laax.

video
Café d'internet a Laax
Or da RTR dals 13.12.2019.
laschar ir

RTR Marella 19.01.2020

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga